E-BUC

A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famílies aristocràtiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precís dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues característiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà, i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Fonts Històriques Valencianes · 226 p. · 0 x 0 cm · Libro electrónico · ISBN 978-84-370-8667-5 · 9 €

Descarregar

Aspectos de la política religiosa en el siglo XVIII Giménez López, Enrique;Díez Sánchez, Marta;Fernández Arrillaga, Inmaculada;y otros (Publicacions Universitat Alacant, 2010) · 284 p. · 20 €

Al-Andalus frente a la conquista cristiana Guichard, Pierre (Publicacions de la Universitat de València, 2001) · 782 p. · 34 €

digital: Llibre de privilegis de la ciutat d'Alacant (1366 -1450) Varios autores (Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 258 p. · 12 €