A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famílies aristocràtiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precís dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues característiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà, i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Fonts Històriques Valencianes
226 p. · · ISBN 978-84-370-8667-5 · 11 €
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món
A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 226 pàg. · 20 €
Edició de textos de procedència diversa sobre la normativa que regulava la vida quotidiana en les poblacions del nord del País Valencià en l'edat mitjana i l'edat moderna,...
(Publicacions de la Universitat de València, 2006) · 588 pàg. · 45 €
Ens trobem davant d'una obra, inèdita fins avui, que proporciona moltes notícies que van més enllà de la simplista consideració de la crònica com a 'font' de dades posit...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 256 pàg. · 12 €
Entre la prosa memorialista escrita en català durant l'Època Moderna, el «Dietari» de mossèn Pere Joan Porcar té un lloc rellevant, tant pel seu abast cronològic -unes ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2012) · 1156 pàg. · 55 €
Les fonts per a l'estudi de Sueca a la baixa Edat Mitjana no són seriades fins el 1457, any al qual correspon el primer llibre del justícia conservat. No és fins aquest pri...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 268 pàg. · 20 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya