A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famílies aristocràtiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precís dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues característiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà, i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2005 · Fonts Històriques Valencianes, 21
226 p. · 19 x 27 cm · · ISBN 978-84-370-6164-1 · 20 €
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món

Comprar a Libelista

Relacionats

Digital: Visita senyorial a l'Estat de Sogorb (1715) i al Marquesat de Dénia (1766)
Venero de Valera, Baltasar

A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 226 pàg. · 11,99 €



Un formulari i un registre del bisbe de València Jaume d'Aragó (segle XIV)
Cárcel Ortí, M. Milagros

Dos documents imprescindibles per a les cancelleries de l'època. Els textos permeten entendre els afers relacionats amb els beneficis eclesiàstics, les llicències per absen...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 500 pàg. · 35 €

Digital: Inscripcions romanes del País Valencià, II
Corell Vicent, Josep

Josep Corell, professor durant molts anys de Filologia Clàssica de la Universitat de València, va tenir un bell somni: reunir tot el corpus conegut d'inscripcions romanes al...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · 316 pàg. · 14,99 €



Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400)
Diversos autors

Heus ací el primer lliurament d'un projecte ambiciós: reunir i publicar tots els documents relatius a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ja siga provinent del...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 512 pàg. · 35 €

Corts d'Alfons el Magnànim (València, 1417-1418)
Diversos autors

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 880 pàg. · 76 €