A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al PaÃs Valencià . Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobilià ries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famÃlies aristocrà tiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precÃs dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues caracterÃstiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà , i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2005 · Fonts Històriques Valencianes, 21
226 p. · 19 x 27 cm · · ISBN 978-84-370-6164-1 · 20 €
Matèria: Humanitats
A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al PaÃs Valencià . Els seus dominis s'estenien des ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 226 pàg. · 7 €
La guerra de la Unió ha estat secularment un episodi molt mal conegut de la història del regne de València, que es mantenia en ombres, erròniament interpretat per assimila...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït
Entre la prosa memorialista escrita en català durant l'Època Moderna, el «Dietari» de mossèn Pere Joan Porcar té un lloc rellevant, tant pel seu abast cronològic -unes ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2012) · 1156 pàg. · 55 €
Des de la creació del cà rrec en 1245, el JustÃcia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instà ncia. Aquest o...
(Publicacions de la Universitat de València, 2008) · 366 pàg. · 30 €
El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Università ria de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'CatÃ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 7 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
