A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famílies aristocràtiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precís dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues característiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà, i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2005 · Fonts Històriques Valencianes, 21
226 p. · 19 x 27 cm · · ISBN 978-84-370-6164-1 · 20 €
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món
A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 226 pàg. · 11,99 €
Dos documents imprescindibles per a les cancelleries de l'època. Els textos permeten entendre els afers relacionats amb els beneficis eclesiàstics, les llicències per absen...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 500 pàg. · 35 €
Josep Corell, professor durant molts anys de Filologia Clàssica de la Universitat de València, va tenir un bell somni: reunir tot el corpus conegut d'inscripcions romanes al...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · 316 pàg. · 14,99 €
Heus ací el primer lliurament d'un projecte ambiciós: reunir i publicar tots els documents relatius a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ja siga provinent del...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 512 pàg. · 35 €
Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 880 pàg. · 76 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya