Les noves orientacions de la Diplomàtica no sols han ampliat el seu camp d'estudi més enllà de les cancelleries reials i la pontifícia amb l'anàlisi de la documentació d'altres escrivanies, incloses les notarials, sinó que hi han introduït un nou enfocament: la contextualització del document dins de la societat en la qual es produeix. La present monografia parteix de l'estudi dels col·legis notarials valencians en l'època foral, de l'anàlisi de la pràctica notarial i de la prosopografia dels notaris durant els regnats de Pere IV, Joan I i Martí l'Humà, època de consolidació de l''auctoritas' del notari, per a aprofundir en l'estudi dels notaris apostòlics i, especialment, en una tipologia de document notarial: el testament en la València medieval. Des d'una visió general del testament i les seues variants, s'aprofundeix en l'estudi de casos concrets d'últimes voluntats, com ara el testament oral o nuncupatiu, el breu de comiat i la pretesa invalidació del testament de misser Joan Mercader per demència. S'hi inclou també un estudi de la formació dels arxius notarials valencians fins a la situació actual. El llibre suposa una aportació a la comprensió del notariat valencià des de la pràctica, definida com a estudi de l'aplicació dels preceptes normatius que regeixen l'exercici de la fe pública, la relació entre notari i clients, el comportament dels notaris com a grup social i especialment les clienteles notarials, el desconeixement de les quals constitueix un dels punts foscos que llastren la història notarial.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2022
· ISBN 978-84-9133-537-5 · Gratuït · castellà
Matèria: Humanitats