El relleu, en el que destaquen crestells i cingleres, l'altura i l'orientació general W-E, determinen una gran variabilitat ecològica en la Serrella, serra que fa de límit natural, fonamentalment, entre la Marina Baixa i el Comtat. Els materials són predominantment calcaris al nucli de la serra, envoltats pel tap miocènic de les valls. Pel que fa a la flora, cal destacar la presència d'endemismes iberollevantins o setabencs i tambè d'altres plantes d'àrea més ampla rares a casa nostra, com ara el grèvol (Ilex aquifolium). Malgrat l'impacte humà, forÇa evident en els cultius i en el predomini de les comunitats subserials, i la dificultat de les condicions físiques, hi ha espais on poden existir els carrascars climàtics, enriquits en els ambients ombrívols amb espècies caducifòlies de gran valor ecològic i paisatgístic.
Publicacions Universitat Alacant, 2001 · Monografías
190 p. · 17 x 24 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-7908-588-9 · 17 €
Matèria: Matemàtiques i ciències
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya