La forma és la veu amb la que l'assagista dirigeix les seues preguntes a la vida. La forma de l'assaig, encara havia de recórrer el camí cap a la independència traçat ja per la poesia. En aquest camí, hauria de fer-se càrrec de la duplicitat de vivències entre "la" vida i la "vida", entre la imatge i la significació, entre l'ànima i les formes, una duplicitat que impedia contínuament que hi haguera destinació en els escrits dels assagistes. Si el problema de la destinació ha determinat sempre el problema de la forma, els assajos d'“El alma y las formas” havien de ser irònics: l'assagista es refereix a les qüestions més importants de la vida des de la superfície, allunyat de les profunditats de les que parla. L'assagista rebutja les seues pròpies esperances d'haver arribat alguna vegada a l'últim: «L'assaig crea per si mateix els pressupostos del poder de convicció i de la validesa del que ha vist.»

València: Publicacions de la Universitat de València, 2013 · Estètica&Crítica, 34
278 p. · 16 x 20 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-9108-2 · 20 € · castellà
Matèria: Literatura i estudis literaris

Comprar a Libelista