El compositor francés Hector Berlioz probablement desaprovaria la publicació d'un llibre que tractara sobre el seu propi sistema filosòfic, perquè ell mateix mai va mostrar cap interès per la filosofia. Berlioz va ser un home d'acció i el que ací presentem com a posicionaments estètics, per a ell no eren més que l'aplicació, a través del sentit comú i de la creença en la «música expressiva» com a art superior, d'una defensa radical de l'art vertader. Berlioz no solament és el millor escriptor d'entre els compositors de tota època, sinó que, a partir del present treball, pot ser considerat un filòsof posseïdor d'un pensament concret en estètica musical i absolutament digne de passar a formar part dels manuals d'aquesta disciplina, al costat de Rameau, Rousseau, Kant, Hegel o Wagner.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2014 · Estètica&Crítica, 35
276 p. · · ISBN 978-84-370-9317-8 · 7 € · castellà
Matèria: Arts