La batalla de Lepanto ha suscitat un gran interès entre els especialistes de la Història Militar, que han debatut durant segles sobre la transcendència estratègica de la batalla i les seues conseqüències en la guerra del Mediterrani contra otomans i berberiscos. No obstant açò, no s'havia reparat pràcticament en la riquesa artística i numèrica de les imatges lepantines generades a Europa i Amèrica durant els segles XVI i XVII, i encara menys en la seua transcendència iconogràfica: Vasari, Veronés, Tintoretto, Tiziano, Vicentino, Michieli, Bronzino, El Greco, Cambiaso, Velázquez, Lucas Valdés, etcètera. Imatges i discursos simbòlics i retòrics amb una concepció del poder construïda entorn del llinatge dels Habsburg, la família de reis i emperadors que va governar la major part d'Europa durant diversos segles, que es va enfrontar decididament als turcs en terra i en el mar, i que va recórrer hàbilment a les imatges artístiques per a fabricar i difondre una mitologia familiar apoteòsica en la qual Lepanto va constituir un de les seues fites principals. La supremacia d’Occident seria sacralitzada ràpidament per l’Església de Roma, necessitada d’una victòria sobre la que apuntalar la Contrareforma. Lepanto va emergir a l’agonia del Renaixement com a símbol del triomf de la Casa d’Àustria i de la Fe Catòlica contra els seus enemics i l’èxit visual va ser enorme en la mesura que el perill que havia conjurat també ho era. Víctor Mínguez, en aquesta edició limitada i numerada, analitza definitivament la fabricació de l’imaginari lepantí, un dels més formidables artefactes simbòlics i culturals de l’Edat Moderna i, a més, el primer amb una projecció atlàntica, amb dotzenes de sorprenents representacions americanes de la batalla.

Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019 · Biblioteca Potestas, 3
619 p. · · ISBN 978-84-16546-46-6 · 30 € · castellà
Matèria: Arts : Història de l'art