L'expulsió dels moriscos del Regne de València l'any 1609 va suposar un terrible drama humà per a la població expulsada i un autèntic daltabaix per a l'economia valenciana. Per ocupar les terres abandonades, els senyors territorials van captar llauradors de Mallorca, que van repoblar principalment les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, tot i que també van arribar a altres, com la Vall d'Albaida, la Ribera i la Canal de Navarrés. El Regne de Mallorca s'havia fundat quatre segles abans i presentava una idiosincràsia i una singularitat que els nouvinguts van portar als territoris peninsulars; un caràcter forjat per la insularitat dels repobladors que, empeltat en un territori muntanyós de difícil accés, s'ha preservat durant segles. El llegat cultural d'aquells mallorquins es manifesta de manera particular en l'onomàstica (cognoms i noms de lloc, sobretot), en la tradició gastronòmica i, molt especialment, en la modalitat lingüística, el denominat parlar de sa, del qual s'ofereix una detallada descripció i una àmplia mostra de textos, tant de caràcter oral com escrit. Tots aquests elements constitueixen l'eix de vertebració d'una identitat col·lectiva que cal preservar. El llibre es complementa amb una selecció de rutes per algunes de les localitats en què encara es manté viva, amb més o menys intensitat, la flama d'aquella herència que ens va arribar fa ja més de 400 anys.

Publicacions Universitat Alacant, 2021 · Col·lecció L'Ordit, 28
136 p. · 14 x 20 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-9717-767-2 · 12 €
Matèria: Societat i ciències socials

Comprar a Libelista