La història dels drets fonamentals participa de les vel·leïtats dels seus protagonistes: d'una banda, consagren la idea d'igualtat per a tots, en abstracte, que presideix l'aparició de l'Estat de dret i dels primers textos constitucionals i legals, i d'una altra, defensen el tracte discriminatori i la inferioritat de les dones. En l'àmbit del públic la seua exclusió assoleix el grau màxim en totes les institucions representatives o efluents del poder polític, fins i tot quan les dones podien votar i ser triades. Al final del segle XX les dones comencen a reclamar la seua participació en les institucions democràtiques on la seua presència continua sent irrellevant. Els organismes internacionals i europeus s'uneixen a aquestes demandes proposant mesures que els garantesquen un lloc i la seua intervenció en els processos de decisió política. Així sorgeix el terme ?democràcia paritària? que adquireix significat a la Cimera de Dones en el Poder, celebrada a Atenes, per a expressar el dèficit que per a la democràcia, com a sistema polític, suposa que el 50 % de la població no participe directament en la presa de decisions. En el llibre s'exposen els arguments que ha generat aquesta proposta, l'intent de donar-los a conèixer i de demostrar, sobretot, la constitucionalitat i la justícia de la mateixa.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2004
176 p. · 13 x 21 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-6023-1 · 12 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials

Comprar a Libelista