César Covo, comunista d'origen jueu sefardita i voluntari en les Brigades Internacionals en el bàndol republicà, narra en primera persona la seua implicació en la Guerra Civil. Intermediari entre els assessors russos i els republicans espanyols, rememora la trobada amb persones que el van marcar com «el Campesino». Descriu episodis protagonitzats per ell, com la defensa de la ciutat universitària, la confrontació amb l'exèrcit revoltat i les tropes marroquines, a més d'altres experiències. Ens parla de l'enteresa de les persones que va trobar durant la seua estada a Espanya, de la simplicitat i generositat dels espanyols, però també de la prepotència i incongruència de certs comandaments. En 1938 torna a França i participa en la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra treballa en l'ambaixada de Bulgària a París fins que es casa, el que significa una ruptura de la seua activitat política per a ocupar-se de la seua família i del seu nou treball com a impressor a París. Els darrers anys de la seua vida viu a Rennes, on mor als 102 anys. Aquest llibre és un document històric, personal, d'un valor indubtable, escrit amb un profund esperit de llibertat i des de la ferma convicció del valor de la lluita col·lectiva per a la construcció d'una humanitat millor.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2019
· ISBN 978-84-9134-410-0 · 10 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials