El 1134 va morir sense descendència Alfons I, el Bataller, rei d'Aragó i Pamplona. En el testament llegava els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, L’Hospital i Tremp. La noblesa, però, no va acceptar-ne la voluntat i va triar com a monarca el seu germà Ramir, monjo, abat i bisbe, que va regnar com Ramir II i es va casar amb Agnès de Poitiers. La filla d’ambdós, Peronella, va ser promesa amb un any d'edat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. El fill de tots dos va regnar sobre Aragó i Catalunya amb el nom d'Alfons II d’Aragó, cridat el Cast o el Trobador (1164-1196). Ell va crear una nova entitat política que des del segle XIII va ser denominada en els documents com a Corona Aragonensis, i que va seguir creixent amb nous territoris conquistats: els regnes de Mallorca, València, Còrsega, Sardenya, Nàpols i Sicília, i els ducats d'Atenes i Neopàtria. El seu fill Pere II d’Aragó, el Catòlic, va ser coronat solemnement a Roma pel papa Innocenci III el 1204. Com Castella, Portugal, França, Anglaterra o Polònia, la Corona d'Aragó es va envoltar d'un aparell cerimonial i de representacions artístiques en gran mesura vinculades a la litúrgia i la imatgeria eclesiàstica. Aquesta construcció cultural i ideològica, en essència similar a les dels altres regnes europeus, va mostrar al llarg dels segles un perfil diferenciat. L'estudi de l'específica configuració de la imatge del poder de la Corona d'Aragó des de la seua creació el 1164 fins que es va incorporar en 1518 al projecte imperial, universal i hegemònic de Carles V, és l'objecte d'aquest llibre.
Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018 · Biblioteca Potestas, 4
447 p. · 18 x 26 cm · · ISBN 978-84-17429-12-6 · 70 € · castellà
Matèria: Arts : Història de l'art
El 1134 va morir sense descendència Alfons I, el Bataller, rei d'Aragó i Pamplona. En el testament llegava els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, L’...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019) · 447 pàg. · 30 €
El paper que van exercir els valets de chambre en les estructures cortesanes de l?Estat borgonyó durant els governs de Felip el Bo i Carles el Temerari, va ser rellevant tal ...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021) · 317 pàg. · 18 €
La col·laboració entre el grup Iconografia i Història de l'Art de la Universitat Jaume I i la Biblioteca Casanatense de Roma ha permés publicar una obra que planteja un ac...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2013) · 335 pàg. · 10 €
La batalla de Lepanto ha suscitat un gran interès entre els especialistes de la Història Militar, que han debatut durant segles sobre la transcendència estratègica de la b...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018) · 619 pàg. · 25 €
La col·laboració entre el grup Iconografia i Història de l'Art de la Universitat Jaume I i la Biblioteca Casanatense de Roma ha permés publicar una obra que planteja un ac...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2013) · 335 pàg. · 25 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
