La dictadura franquista, a més de consolidar-se per mitjà d’un règim de terror, també es va afermar amb la creació de múltiples rituals festius, creats ‘ex novo’ o imaginats com a tradicionals, per part d’unes comunitats que renovaven així els seus vincles i memòries socials. Aquest llibre aborda, des d’una àmplia perspectiva cronològica i geogràfica, i amb un enfocament històric i cultural, la polièdrica relació de la dictadura franquista amb les festes populars com a referents polítics, socials i culturals fonamentals per a comprendre el segle XX. D’aquesta manera, s’abasta un ventall de formes i expressions que van des de les estratègies del règim per a convertir els entorns festius en espais d’afirmació nacional catòlica o feixistizatció fins a altres comportaments heterodoxos o contestataris tolerats en el marc del ritual. S’analitzen en profunditat fenòmens festius com les Falles de València, els Sanfermins, la Setmana Santa a Andalusia, les festes majors de Catalunya, la romeria de El Rocío, el folklore de la Secció Femenina, el Dia d’Astúries, les festes rurals a Mallorca o els Carnestoltes de Cadis. L’anàlisi d’aquestes festivitats i de la seua evolució, mitjançant enfocaments que prioritzen una mirada «des de baix», permetrà replantejar qüestions essencials sobre la legitimació, l’espai públic i les expressions culturals de la dictadura franquista.

Publicacions de la Universitat de València, 2022 · Història i Memòria del Franquisme, 63
· ISBN 978-84-1118-004-7 · 10 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història social i cultural