Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s'al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categòriques que han tendit a criticar la traïció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització. En un moment fonamental de desmantellament de l'Antic Règim i construcció de l'Estat-nació liberal, aquest grup situat en la cúspide social va viure un profund i radical canvi en la seua pròpia naturalesa. Per a complicar aquest procés històric apel·lant a una interpretació cultural, s'estudien una sèrie d'espais i pràctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix d'elit. S'analitzen, així, llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració. És el cas dels salons, les tertúlies, els museus, les acadèmies o els teatres d'òpera, però també d'una sèrie d'espais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les pràctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinària, s'estudien tant l'escassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procés de formació d'una nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocràcia i la nova burgesia.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2023 · Història, 204
· ISBN 978-84-1118-229-4 · 13 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història social i cultural