Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s'al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categòriques que han tendit a criticar la traïció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització. En un moment fonamental de desmantellament de l'Antic Règim i construcció de l'Estat-nació liberal, aquest grup situat en la cúspide social va viure un profund i radical canvi en la seua pròpia naturalesa. Per a complicar aquest procés històric apel·lant a una interpretació cultural, s'estudien una sèrie d'espais i pràctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix d'elit. S'analitzen, així, llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració. És el cas dels salons, les tertúlies, els museus, les acadèmies o els teatres d'òpera, però també d'una sèrie d'espais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les pràctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinària, s'estudien tant l'escassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procés de formació d'una nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocràcia i la nova burgesia.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2023 · HISTÒRIA, 204
338 p. · 16 x 24 cm · · ISBN 978-84-1118-227-0 · 23 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història social i cultural
Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s'al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment co...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 13 €
Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s'al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment co...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 13 €
Aquesta obra és el punt de vista d'un historiador cubà nascut al costat del resultat revolucionari del primer de gener de 1959, pensada des de la distància. Després de com...
(Publicacions de la Universitat de València, 2007) · 304 pàg. · 18 €
L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígen...
(Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 496 pàg. · 24 €
Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua pobl...
(Publicacions de la Universitat de València, 2015) · 11 €
Després que el papa Bonifaci VII enfeudés a Jaume II el regne de Sardenya, l'illa entra en l'òrbita política catalano-aragonesa a principis del segle xiv. El vincle amb la...
(Publicacions de la Universitat de València, 2010) · 524 pàg. · 30 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya