La vida dels habitats de la ciutat i el camp d'Elx ha estat condicionada al llarg de la seua història per la disponibilitat i la mancança d'aigua per a regar els camps i per a beure. El nostre medi es caracteritza per ser summament àrid, amb un volum de precipitacions escàs i irregular i amb dures sequeres. Els dies de pluja no passen de quaranta a l'any i l'aigua sol caure en xàfecs de curta durada i gran intensitat. L'escassedat d'aigua a Elx ha estat una constant, si més no, al llarg dels darrers set segles, però aqueixa mancança ha anat unida als continus intents del Consell Municipal i de diverses companyies privades per tal d'aconseguir portar aigua des d'altres llocs, tant per a beure com per a regar. Han estat també notables els esforços dels elxans per tal d'aprofitar al màxim els pocs recursos disponibles, mitjançant reglamentacions i obres hidràuliques adequades. Especialment greu fou, fins el set-cents, l'absència d'aigua potable per el consum dels habitants i tant lèconomia com l'arquitectura de la ciutat d'Elx han estat marcades per aqueixa escassea i per la necessitat de replegar la màxima quantitat que es pogués de l'aigua de pluja que queia sobre les eres i sobre els terrats de les cases.

Publicacions Universitat Alacant, 2018 · Monografías
· ISBN 978-84-9717-589-0 · 3 €
Matèria: Tecnologia, enginyeria, agricultura, processos industrials : Enginyeria hidràulica