Hi ha dos fets molt cridaners. En primer lloc que, en els últims vint anys, la Xoà ha sigut objecte d'activitats commemoratives generalitzades en tot el món occidental. En segon lloc, que, en els últims vint anys, el racisme i la intolerància s'han incrementat dràsticament en aquells països on la política de la memòria s'ha implementat amb més intensitat. Són fets que no estan relacionats, dues seqüències històriques independents, de la mateixa manera que no existeix cap vincle demostrable entre, per exemple, la violència en els estadis de futbol i els avanços en la investigació del càncer? O hi ha una connexió, i li correspon a una societat àvida de contrarestar l'actual onada de xenofòbia preguntar-se per les raons d'aquesta contradicció? Aquest llibre parteix de la constatació del fracàs de les polítiques de la memòria, basades en l'equació simplista "Per a no oblidar = Mai més". La pregunta més urgent per a Valentina Pisanty, atenta investigadora de les lògiques del negacionisme, és si aquest fracàs és casual (la xenofòbia creix malgrat les polítiques de la memòria), o és inherent a les premisses (a causa de la forma en què s'han formulat les premisses polítiques, només podrien contribuir a aquest resultat). L'objectiu d'aquest enfocament crític és combatre la discriminació d'una forma eficaç i incisiva, però també honesta, conscient i, si cal, autocrítica.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2022 · Història, 199
· ISBN 978-84-9134-969-3 · 11 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa