L'art expressa i és expressat de moltes maneres. Per això, hi ha hagut també diverses maneres d'abordar-lo des de l'estètica filosòfica al llarg de la història. Aquest assaig construeix la noció d'interpretació de l'art de la mà del jove Adorno respecte a propostes d'autors com Hegel, Marx, Lukács, Freud i Benjamin, per a concretar i defensar l'actualitat de la concepció de l'estètica com a interpretació materialista d'allò que en l'art no es pot comprendre reduint-ho a sentit o a les intencions de l'autor, però que, per aquest caràcter inconscient, desconegut o encara no sabut, diu més de la realitat que allò que és comprensible. Aquesta interpretació, doncs, ja no se centra en allò assenyat, sinó en el caràcter enigmàtic de l'art com a expressió d'una societat que no es coneix a si mateixa. Però es tracta d'enigmes que ja no es resolen traduint-los a la sensatesa, sinó que es dissolen i ens dissolen. La interpretació materialista d'aquest art es presenta així, al seu torn, com a estètica crítica de la societat.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021 · ESTÈTICA&CRÍTICA, 45
· ISBN 978-84-9134-820-7 · 9 € · castellà
Matèria: Filosofia i religió : Filosofia: estètica