Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la Universidad Miguel Hernández, la Universidad Católica de València i de diversos instituts del CSIC. Està dirigida i coordinada per Josep L. Barona, catedrà tic d'història de la ciència de la UVEG. La Facultat de Medicina de València, que compta amb més de cinc segles d'història i els antecedents dels estudis de cirurgia medievals, fou un centre avantguardista en la recepció i difusió de l'humanisme cientÃfic renaixentista, particularment de la reforma anatòmica, el paracelsisme, l'atomisme i la botà nica mèdica. Arribà a tenir vuit cà tedres de Medicina al segle XVI, quelcom excepcional a Europa. Al segle XVIII, la reforma dels estudis impulsada pel rector Blasco va afavorir la mentalitat experimental amb la introducció del laboratori de quÃmica i durant el segle XIX va ser testimoni dels principals corrents cientÃfics i experimentals: s'hi van impulsar l'aplicació de les primeres vacunacions contra el còlera (1885), Santiago Ramón y Cajal formà part del seu claustre de professors, i hi hagué una participació activa en el debat sobre el darwinisme. Fou escenari privilegiat del procés d'especialització professional en l'à mbit de la medicina i pionera en cà tedres com la de Ramón Gómez Ferrer en Pediatria, Manuel Candela en ObstetrÃcia i Ginecologia o Vicente López Merino en Cardiologia. Sempre implicada en la salut de la societat valenciana, va participar activament en les campanyes de lluita contra la tuberculosis seguint les iniciatives del catedrà tic Francisco Moliner i ha estat oberta aixà mateix a l'ensenyament de totes les professions sanità ries. El llibre, que ret homenatge a la figura de Juan Peset Aleixandre, rector i catedrà tic de Medicina Legal, explica també els avatars de la construcció de la nova facultat a l'avinguda de Blasco Ibáñez, la transició d'un model arcaic a un altre d'experimental, assistencial i modern, la creació de l'Hospital ClÃnic i, especialment, la importà ncia de la seua biblioteca i del Museu d'Història de la Medicina. Al capÃtol final, dedicat a la Facultat de Medicina en l'actualitat, el degà i el seu equip expliquen la projecció internacional, les reformes en la docència, la incorporació de convenis amb hospitals i les actuals estructures de suport a la recerca, Unitat Central d'Investigació de Medicina i l'INCLIVA, Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital ClÃnico de Valencia.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021
384 p. · 21 x 26 cm · · ISBN 978-84-9133-348-7 · 35 € · castellÃ
Matèria: Medicina, infermeria, veterinà ria : Història de la medicina
Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la...
(Publicacions de la Universitat de València, 2021) · 20,99 €
Una obra cabdal, elaborada pels especialistes que més han indagat sobre la història de la Universitat de València. Dividida en tres volums, mostra els aspectes més diverso...
(Publicacions de la Universitat de València, 2000) · 984 pàg. · 63 €
Des d'una perspectiva coral, es descriu la realitat de les dones en el món rural, en particular, en un conjunt de comarques de la provÃncia de València, per mitjà de l'anÃ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · 260 pàg. · 30 €
La història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n'han ampliat els temes, els personatges i els espais. S'hi han introduït...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 226 pàg. · 15 €
L'astronomia és la ciència que ens permet trobar el nostre lloc en l'Univers. Pensar que d'alguna manera el destà de la Humanitat està lligat al de l'Univers ens ha portat...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 372 pàg. · 24,5 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
