Biografia i autobiografia han estat, i continuen sent, pràctiques culturals estretament relacionades amb la concepció de si mateixos dels homes i les dones occidentals. Fins a tal punt és així que poden considerar-se ambdues com una espècie de necessitat cultural a Occident les implicacions històriques i metodològiques de la qual cal analitzar. Són la biografia i l'autobiografia gèneres essencialment conservadors' Poden constituir, al contrari, instruments de transgressió enfront del sentit comú dominant? Fins a quin punt les escriptures del jo ajuden a superar (o simplement eludeixen) la dicotomia entre raó i vida, necessitat i llibertat? Aquest llibre s'ocupa de l'àmplia diversitat de respostes possibles a aquestes preguntes i de les múltiples manifestacions auto/biogràfiques a Europa occidental des del Renaixement fins a l'actualitat. Un dels seus objectius fonamentals ha estat qüestionar el tòpic tradicional sobre la feblesa d'una tradició auto/biogràfica a Espanya en comparació amb altres països europeus i, molt notablement, Anglaterra. Ambdues tradicions culturals constitueixen, en aquest sentit, l'eix entorn del qual s'ha estructurat l'obra.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Història
370 p. · · ISBN 978-84-370-8671-2 · 12 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Historiografia

Descarregar