Antoni Llopis, notari de la ciutat de València, va exercir la seua professió entre 1433 i 1491, pocs anys abans de la seua mort. Al llarg de quaranta-sis anys va dirigir l’escrivania de la cort del governador de València, una tasca que va compaginar amb l’exercici de la fe pública i els serveis de representació per als seus clients particulars. En 1453 va obrir un llibre on registrà assumptes personals i familiars, i va incloure-hi comptes de diversa natura: censals, deutes, memorials de despeses i de pagaments. També una relació de matrimonis, naixements i defuncions, els èxits professionals dels seus fills, la correspondència privada, les lletres de canvi, albarans autògrafs... El manuscrit reflecteix el comportament econòmic de l’autor, les seues aspiracions socials i les seues preocupacions personals. Sintetitza la història d’una família que, dins del món urbà del segle XV, no practicava cap activitat productiva ni comercial, sinó que estava arrelada a la pràctica jurídica i la burocràcia administrativa, professions molt especialitzades que exigien dilatats períodes d’aprenentatge i oneroses inversions financeres que, per a les gents situades en posicions intermèdies de l’escala de les fortunes, permetien l’accés a competències molt apreciades en aquella societat, i a les corresponents recompenses.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2026 · Fonts Històriques Valencianes, 94
· ISBN 978-84-1118-720-6 · Gratuït
Matèria: Història i arqueologia : Història
Registre OAI