Tradicionalment associat a figures masculines i a ideals d’aventura, conquista i descobriment, el relat de viatges ha invisibilitzat l’aportació de nombroses escriptores que van trobar en els desplaçaments una via d’emancipació personal, intel·lectual i política. En contrast amb els arquetips mítics de Penèlope i Circé –la dona que espera o la dona que tempta–, les autores estudiades en aquest volum es presenten com a subjectes actius del viatge i de l’escriptura. Viatjar i escriure esdevé, per a elles, un doble gest de transgressió que desafia les normes socials, els rols de gènere i les limitacions imposades a l’espai femení. Els seus relats no sols documenten territoris, cultures i paisatges, sinó que també reflexionen sobre la identitat, la llibertat, la desigualtat i l’experiència d’habitar els marges, posant al centre unes veus de dones que durant segles han estat relegades del cànon literari. El volum aplega estudis dedicats a viatgeres com Fredrika Bremer, Léonie d’Aunet, Emilia Pardo Bazán, Juana Manso, Mary Kingsley, Pilar Bonet o Cristina Morató, entre altres, i s’organitza segons els continents recorreguts per aquestes autores. Una estructura que permet acompanyar-les a través de diverses geografies, èpoques i sensibilitats, des del segle XIX fins a la contemporaneïtat, i observar l’evolució de les oportunitats que se’ls van obrir i els obstacles a què es van enfrontar. Una invitació a rellegir la història de la literatura de viatges des d’una perspectiva de gènere, a recuperar obres oblidades i a ampliar la nostra comprensió del món a través de narratives que desestabilitzen les versions dominants i obrin nous camins per a les futures generacions.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2026 · Oberta, 248
· ISBN 978-84-1118-696-4 · 9 € · castellà
Matèria: Estils de vida, aficions i lleure : Literatura de viatges