La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d'un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle xviii. Les seues institucions, com l'aljama, es troben sota l'autoritat reial, que reconeixia la condició islà mica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») -costums, prà ctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d'una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterrà ni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l'important conjunt de la població mudèjar del regne, més d'una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d'una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada -o, més aviat, acceptada- dins el regne cristià .
València: Publicacions de la Universitat de València, 2023 · Fonts Històriques Valencianes, 88
372 p. · 19 x 27 cm · · ISBN 978-84-1118-285-0 · 25 €
Matèria: Història i arqueologia : Investigació històrica: fonts documentals
La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d'un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · Gratuït
A l'inici de l'any 1413 la ciutat de València començava les gestions per a l'organització de l'entrada triomfal de Ferran d'Antequera com a rei acabat d'entronitzar arran d...
(Publicacions de la Universitat de València, 2013) · 518 pàg. · 40 €
Les visites pastorals constitueixen una font de gran interès per a la història eclesià stica de les diòcesis, i en particular per al coneixement de l'evolució de les parrÃ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2009) · 472 pàg. · 40 €
Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertà en Sòria a València....
(Publicacions de la Universitat de València, 2024) · 246 pàg. · 22 €
Aquesta obra constitueix una fita de la historiografia catalana, la primera crònica que descriu la història de la dinastia comtal de Barcelona, començant pels seus orÃgens...
(Publicacions de la Universitat de València, 2012) · 268 pàg. · 20 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
