Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertà en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la famÃlia Borja i també amb els Centelles. El seu dietari recull notÃcies de carà cter públic i privat entre 1503 i juny del 1559. A través d'aquelles pà gines podem descobrir part de la seua vida privada, però, sobretot, les seues activitats econòmiques, amb notÃcies sobre censals, violaris, à poques, lloguers, donacions, compres, etc., al costat de detalls de tipus domèstic, com els contractes de servents i altres documents notarials que l'autor detalla amb interés. Fins i tot hi apareixen dues cartes de desafiament intercanviades amb el notari i poeta Andreu Martà Pineda, amb qui sembla que va mantenir algun enfrontament, imitant els costums nobiliaris del moment. Però és molt més rica la part que s'ocupa dels esdeveniments públics dels quals Sòria va ser testimoni directe, com ara les Germanies (1519-23) i algunes actuacions repressives contra els agermanats executades pel poder virregnal. També hi ha dades sobre la violència social del moment i d'un altre enfrontament armat que va poder conéixer de prop: la revolta dels moriscos de Benaguasil i de la serra d'Espadà , del 1526. Fins i tot dona dades sobre atacs de pirates a les costes valencianes i de la repressió inquisitorial contra conversos i sodomites, manifestada en actes de fe als quals segurament va assistir. Els seus interessos també transcendien les fronteres de l'antic regne de València i refereix dades sobre empreses bèl·liques de Carles V, com ara alguns episodis del nord d'Àfrica i d'Ità lia. Per una altra banda, també conta les entrades de l'emperador a València, o l'arribada dels virreis, el duc de Calà bria i Germana de Foix -amb detalls molt acurats sobre les robes que portaven. Aixà mateix, descriu altres esdeveniments, com processons o celebracions luctuoses i altres successos com epidèmies, plagues i incendis locals, riuades, una nevada, un eclipsi de sol... fets que, durant un moment, ocuparen la ment de Sòria i passaren al seu 'Dietari'. La informació que conté és ben diversa i de vegades impagable per al lector actual, que pot conèixer de primera mà com era aquella València del XVI, mentre els seus virreis gaudien a la cort del Real i el record de la Germania encara planava pertot. Acostar-se a la lectura de l'obra de Sòria no és només un acte d'erudició -la seua llengua és fà cilment comprensible per als lectors no especialitzats-, sinó que, a més, ens permet veure el món del renaixement valencià a través d'un home d'aquell temps.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2024 · FONTS HISTÒRIQUES VALENCIANES, 90
246 p. · 19 x 27 cm · · ISBN 978-84-1118-280-5 · 22 €
Matèria: Història i arqueologia : Història
Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertà en Sòria a València....
(Publicacions de la Universitat de València, 2024) · Gratuït
Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d?un manuscrit, conservat a l?Arxiu del Regne de Valèn...
(Publicacions de la Universitat de València, 2014) · 320 pàg. · 12,99 €
El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Università ria de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'CatÃ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 11,99 €
La ‘Crònica universal de 1427’, escrita la segona meitat del segle XV, s’emmarca en un context històric en què la redacció d’aquests tipus ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït
Des de la creació del cà rrec en 1245, el JustÃcia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instà ncia. Aquest o...
(Publicacions de la Universitat de València, 2008) · 366 pàg. · 30 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
