Els moviments d’avantguarda van aspirar a la renovaciу de la societat mitjanзant l’eixamplament de la percepciу humana i, en ampliar tant els materials com els mitjans de creaciу, van introduir el so com a аrea d’investigaciу. Perт no va ser fins a la dиcada dels cinquanta i els seixanta que es va produir una considerable producciу, articulaciу i difusiу del so com a territori assentat de la producciу artнstica. El so i les seves tecnologies de transmissiу van introduir, amb el cinema, un tempo propi com a element integrant de l’experiиncia de l’obra i la condiciу de la seva experiиncia. El disc de vinil —autиntic transmissor i popularitzador dinаmic del so— ha estat «colonitzat» pels artistes, que se l’han apropiat per difondre les seves obres sonores. Aquesta publicaciу obeeix a la voluntat d’incidir en l’esfera de la creaciу musical i sonora, dins la producciу cultural del nostre temps, i tracta aspectes tan diversos com els experiments vocals, les innovacions tиcniques i conceptuals, des de les tradicions experimentals de la mъsica clаssica fins a les formes mйs populars, com el rock, el pop o el flamenc. Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) йs un artista polifacиtic. La seva obra comprиn des de la pintura i el dibuix fins a l’organitzaciу de cursos i tallers, passant per la fotografia, el vнdeo, la dramatъrgia, la gravaciу de documents musicals, l’ediciу de llibres i la publicaciу de textos teтrics i literaris. Jean-Yves Bosseur (Parнs, 1947) va estudiar composiciу al Conservatori Rheinische (Colтnia). Йs doctor en Filo-sofia per la Universitat de Parнs I, director de recer-ca del centre CNRS, professor de mъsica a la Universi-tat de Parнs IV, productor de Radio-France i cofundador del Groupe Intervalles. Ha estat mereixedor dels premis Fondation Royaumont (Franзa), del Gaudeamus Foun-dation (Paпsos Baixos) i del Golden Diapason (1998) per la seva obra Messe. Diedrich Diederichsen (Hamburg, Alemanya, 1957) va ser director de la revista de mъsica alemanya Sounds and Spex i un dels crнtics internacionals d’art, mъsica i cultura pop mйs importants. Actualment йs professor a The Merz Academy (Stuttgart) i a l’Art Center College of Design (Los Angeles). Tambй йs col·laborador de les revistes Artforum i Texte Zur Kunst. Mark Jamieson es va doctorar per la London School of Economics el 1996. La seva investigaciу se centra en la regiу de la costa de Los Mosquitos de Nicaragua, i els seus temes d’interиs inclouen la lingьнstica antropo-lтgica, el parentiu, el gиnere, la mъsica i la cultura popular.
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 · Contratextos, 3
111 p. · 13 x 20 cm · · ISBN 978-84-490-2445-0 · 12 €
Gilles Deleuze planteó que la cuestión de lo animal podía convertirse en una apuesta estratégica, en tanto que permitiría elaborar una teoría de lo anómalo. La humanida...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 136 pàg. · 15 €
En la última década se ha ido consolidando el uso del concepto de «investigación artÃstica» para referirse no solo a la naturaleza del proceso artÃstico, ...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 102 pàg. · 15 €
Compilados y traducidos por Carles Feixa, los textos recogidos en El folclore progresivo y otros ensayos forman parte de los escritos fundamentales del debate en torno a la cu...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008) · 126 pàg. · 15 €
En los textos reunidos en este volumen descubrimos a un Richard Hamilton que se esfuerza en interpretar la naturaleza de la producción artística y el papel de diferentes té...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010) · 88 pàg. · 15 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya