La investigació sobre la història de les universitats s'incardina en una tradició que aprofundeix en diversos aspectes: poders interns i externs -reis i pontífexs-, els seus membres -escolars i doctors-, ensenyaments i estudis, patrimoni, ritus i costums. L'anàlisi de la inserció en la societat dels seus professors i graduats, dels seus sabers, exigeix especialistes diversos que aporten el seu coneixement sobre diferents èpoques i disciplines per a l'avanç de la historiografia sobre les universitats hispanes. En aquesta tasca, l'intercanvi i la crítica són imprescindibles, així com el contacte amb la comunitat científica a través de la lectura i de la relació amb altres investigadors. Aquesta comunitat ha evolucionat, des de les antigues càtedres jerarquitzades, els grups de pressió i repartiment de places del passat, a formar sectors oberts, amplis i flexibles, com una mena de «col·legis invisibles» que es reconeixen mútuament els seus coneixements. En aquest volum s'aborda la renovació dels sabers històrics i historicojurídics sobre l'ensenyament superior, tant de les facultats de l'Antic Règim com de la universitat contemporània, i es descobreixen, gràcies a un treball que recolza en esforços anteriors, nous plans i implicacions. Els temes referits al dret, a més, queden en primer pla: facultats, ensenyaments, doctrines, manuals, estatuts de les institucions i els col·legis universitaris, etc.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021 · CINC SEGLES, 43
· ISBN 978-84-9134-816-0 · 20 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials : Història de l'educació