El teletreball és una modalitat laboral alternativa a la convencional que ha estat possible gràcies a les millores tecnològiques, l'augment de l'ús de les TIC, i un enfocament de gestió que aposta per la flexibilitat respecte al lloc on s'exerceix l'activitat laboral. Al març de 2020, Espanya va entrar en una etapa de confinament, deguda a l'aparició de la COVID-19 de manera que nombroses llars van passar a ser l'espai de treball que, a més, coexistia amb altres activitats com l'educació, la cura de la llar i l'oci. En aquest document es presenta un estudi realitzat sobre una mostra de sis-centes persones enquestades que han estat teletreballant durant aquest període. S'hi analitzen les seues característiques sociodemogràfiques i un conjunt de factors associats amb l'èxit del teletreball agrupats en variables dependents del treballador, de l'entorn i de l'empresa. Totes les anàlisis s'han realitzat tenint en compte una perspectiva de gènere. Els principals resultats mostren que el gènere no sembla ser una variable estrictament rellevant. D'altra banda, hem trobat el següent perfil de les persones que han estat teletreballant durant el confinament: solen tenir entre 26 i 45 anys, amb estudis superiors com a mínim i ocupen llocs qualificats o de nivell intermedi. Quant a les característiques personals, mostren una actitud oberta al canvi, perceben que han sigut bastant eficaços i consideren la seua dedicació un factor clau en aquesta situació, encara que admeten que els ha costat distanciar-se del treball. Les llars-tipus estaven compostes per tres o quatre persones, incloent els fills. Han disposat d'espai propi i de múltiples dispositius electrònics per a realitzar l'activitat laboral. Finalment, els individus afirmen haver rebut suport de les seues empreses, però no tant equipament o recursos físics com suport emocional. Al final del document es plantegen futures investigacions on s'aprofundirà en les troballes obtingudes.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021
50 p. · 21 x 29 cm · · ISBN 978-84-9133-385-2 · 10 € · castellà
Matèria: Economia, finances, empresa i gestió
Compradors, deutors i venedors actius en els camps de l'artesania i la indústria, els carnissers dels segles XIII-XVI de les corones d'Aragó i Castella i del sud de França ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 10 €
Aquest catàleg que pretén contribuir a què la societat conega i valore el seu patrimoni a través dels costums i tradicions festives de les comarques, naix de la iniciativa...
(Publicacions de la Universitat de València, 2017) · 12 €
La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la...
(Publicacions de la Universitat de València, 2021) · 17 €
El 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d'objectius globals -Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)- per a eradicar la pobresa, protegir ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 176 pàg. · 15 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya