Durant quatre anys i quatre mesos l?actual Comunitat Autònoma Valenciana va rebre abans el nom oficial de País Valencià. Producte d?una primera entesa entre els partits polítics dels primers anys de la transició, la denominació recollia unes aspiracions sobiranistes que anaven acompanyades d?un considerable impuls de redreçament cultural. L?oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. La reconducció, però, del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder, permet que el centredreta concentre l?estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris. Llengua, bandera i nom acaben sent dimonitzats en un clima de violència impune alenat pel govern.

Barcelona: Editorial UOC, S.L., 2014
236 p. · · ISBN 978-84-9064-161-3 · 16 €
Matèria: Història i arqueologia : Història: esdeveniments i temes específics