Tres països van conservar l'esclavitud intensiva amb finalitats productives fins a dates molt avançades del segle del progrés: els Estats Units (1865), Cuba (1886) i Brasil (1888). L'expansió de l'esclavitud després de 1800 formava part d'una renovada divisió internacional del treball que corria parella a l'expansió d'un capitalisme que se servia de formes diverses de treball per a posar en explotació àmplies regions. En l'Era de la segona esclavitud, la nova plantació es va servir de tecnologia moderna per a la producció i el transport. Cuba va ser un dels seus exponents més avançats. El present llibre s'interessa pel món de les plantacions, el procés de conquesta i transformació de l'espai geogràfic per a destinar-ho a finalitats agrícoles, i per les condicions en les quals arrela i es desenvolupa l'esclavitud en el llarg segle XIX. Els estudis que es presenten recorren les plantacions de sucre i de café, la vega tabaquera; s'interroguen per la incidència de les transformacions en el mitjà natural; aborden la construcció social del realengo; indaguen en projectes agrícoles alternatius; ens acosten a la consolidació de la propietat a través de l'adopció d'unitats de mesura i el desenvolupament de la professió d'agrimensor; ens refereixen l'impacte del tràfic naval mercantil sobre la badia de l'Havana; s'ocupen de les societats d'assegurances d'esclaus i els seus vincles amb el capital nord-americà; de les manumissions en la comparació de Cuba i Brasil; els antecedents africans de les pràctiques de dones urbanes; l'ocupació dels esclaus urbans en tasques constructives; el reformisme i l'utilitarisme en el debat abolicionista.
Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2017 · Amèrica, 36
544 p. · 17 x 24 cm · · ISBN 978-84-16546-15-2 · 24 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Esclavatge i abolició de l'esclavatge
Tres països van conservar l'esclavitud intensiva amb finalitats productives fins a dates molt avançades del segle del progrés: els Estats Units (1865), Cuba (1886) i Brasil...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018) · 544 pàg. · 10 €
La faceta més coneguda en la història de Mèxic del capità general Felix María Calleja és la del "vilà" suprem en la Guerra d'Independència Mexicana de 1810. No obstant...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019) · 264 pàg. · 20 €
La crisi de la monarquia hispànica va desembocar en un vertiginós procés que obrí un període de les guerres d’independència en l’Amèrica espanyola. El procés va es...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2010) · 357 pàg. · 22 €
Una serie de trabajos sobre reformas del siglo XVIII español relacionados con dos pilares del reformismo borbónico: la fiscalidad y el comercio colonial. Proyectos de person...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2013) · 423 pàg. · 9 €
Amb l'establiment del Virregnat de la Nova Espanya, els cerimonials propis de les monarquies europees es van traslladar al continent americà. No obstant això, la capital vir...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2012) · 336 pàg. · 22 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya