Tres països van conservar l'esclavitud intensiva amb finalitats productives fins a dates molt avançades del segle del progrés: els Estats Units (1865), Cuba (1886) i Brasil (1888). L'expansió de l'esclavitud després de 1800 formava part d'una renovada divisió internacional del treball que corria parella a l'expansió d'un capitalisme que se servia de formes diverses de treball per a posar en explotació àmplies regions. En l'Era de la segona esclavitud, la nova plantació es va servir de tecnologia moderna per a la producció i el transport. Cuba va ser un dels seus exponents més avançats. El present llibre s'interessa pel món de les plantacions, el procés de conquesta i transformació de l'espai geogràfic per a destinar-ho a finalitats agrícoles, i per les condicions en les quals arrela i es desenvolupa l'esclavitud en el llarg segle XIX. Els estudis que es presenten recorren les plantacions de sucre i de café, la vega tabaquera; s'interroguen per la incidència de les transformacions en el mitjà natural; aborden la construcció social del realengo; indaguen en projectes agrícoles alternatius; ens acosten a la consolidació de la propietat a través de l'adopció d'unitats de mesura i el desenvolupament de la professió d'agrimensor; ens refereixen l'impacte del tràfic naval mercantil sobre la badia de l'Havana; s'ocupen de les societats d'assegurances d'esclaus i els seus vincles amb el capital nord-americà; de les manumissions en la comparació de Cuba i Brasil; els antecedents africans de les pràctiques de dones urbanes; l'ocupació dels esclaus urbans en tasques constructives; el reformisme i l'utilitarisme en el debat abolicionista.
Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2017 · Amèrica, 36
544 p. · 17 x 24 cm · · ISBN 978-84-16546-15-2 · 24 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Esclavatge i abolició de l'esclavatge
Tres països van conservar l'esclavitud intensiva amb finalitats productives fins a dates molt avançades del segle del progrés: els Estats Units (1865), Cuba (1886) i Brasil...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018) · 544 pàg. · 10 €
La faceta més coneguda en la història de Mèxic del capità general Felix María Calleja és la del "vilà" suprem en la Guerra d'Independència Mexicana de 1810. No obstant...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019) · 264 pàg. · 8 €
¿Com va influir la Amèrica espanyola en la creació d'un Brasil independent? En els sis estudis que recull el llibre, Joao Paulo Pimenta recorre diversos punts de contacte e...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2007) · 150 pàg. · 15 €
Amb l'objectiu de dilucidar la naturalesa social del guany dels grans comerciants atlàntics, l'obra analitza els seus negocis i vincles amb les diverses formes productives, i...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021) · 305 pàg. · 11 €
Abans de 1809-1810, el Regne d'Espanya i de les Índies va presentar una complexitat jurídica i conceptual difícil de precisar: una estructura jeràrquica i una organitzaci...
(Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019) · 255 pàg. · 18 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
