A la fi de 1971, llibreries i galeries d'art espanyoles van patir els atacs de grups d'ultradreta, que des de les primeres incursions nocturnes amb pintura, van incrementar vertiginosament el seu grau de violència fins a consumar la destrucció dels gravats de la Suite Vollard a la galeria Theo de Madrid. Tradicionalment, aquestes agressions han estat incloses en una seqüència més àmplia d'atemptats contra la cultura que es van perllongar fins a les albors de la democràcia. No obstant això, les seves circumstàncies suggereixen que van ser accions específiques i planificades que van conformar una autèntica campanya i el seu propòsit era la destrucció d'un símbol: el nom de Picasso. Aquest treball exposa la responsabilitat ideològica d'aquests atemptats i recupera la memòria d'aquells que van esdevenir també a Barcelona, on els mateixos grups van usar còctels molotov per arrasar la sala Taller de Picasso i la llibreria Cinc d'Oros, on el local reduït a cendres mostrava les restes carbonitzades del seu homenatge a Picasso. Aquesta ofensa a Picasso no va suscitar resposta oficial, ni tan sols a Barcelona, ciutat picassiana que, en ple franquisme, va inaugurar un museu dedicat a l'artista i el va ampliar per acollir les seves donacions. Va provocar, però, una resposta artística en forma de projectes privats, i en ocasions clandestins, destinats a desagreujar Picasso, a l'home i a l'artista. Sota el lema «contra la violència, intel·ligència», van constituir espais de conciliació ètica i estètica. El seu anàlisi aporta un altre punt de vista a la interpretació de la recepció de l'artista, i posa en relleu que, com a model d'actitud, va afavorir l'aparició de conductes intel·lectuals i artístiques crítiques davant el franquisme.
Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019 · Memoria Artium, 23
176 p. · 17 x 24 cm · · ISBN 978-84-9144-119-9 · 20 € · castellà
Matèria: Arts : Història de l'art
A la fi de 1971, llibreries i galeries d'art espanyoles van patir els atacs de grups d'ultradreta, que des de les primeres incursions nocturnes amb pintura, van incrementar ve...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) · 9 €
Les obres d’art han estat tradicionalment el resultat d’encàrrecs específics de clients i promotors. A Roma, a partir del segle XVII, es documenten les prime...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) · 444 pàg. · 38 €
El tombant dels segles XIX i XX va ser una època de gran efervescència cultural en ciutats com París, Londres i Barcelona. Un dels fenòmens que va arrelar en les capitals ...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2021) · 299 pàg. · 15,75 €
Les obres d’art han estat tradicionalment el resultat d’encàrrecs específics de clients i promotors. A Roma, a partir del segle XVII, es documenten les prime...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) · 444 pàg. · 20,9 €
En paral·lel a la progressiva fallida de l'equilibri convivencial entre les comunitats cristiana i jueva, la Baixa Edat Mitja desenvolupa un repertori iconogràfic que és al...
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2009) · 292 pàg. · 35 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
