El treball associat en cooperativa presenta tal complexitat reguladora que, si bé no pot considerar-se com un treball per compte d'altri regulat pel Dret del Treball, tampoc pot dir-se que es tracte sense més d'un treball autònom. En les cooperatives de treball associat l'aplicació del dret del treball es produeix per una doble via. Per un costat per la pròpia normativa cooperativa, inspirada en la laboral, que procedeix a la importació d'instituts laborals, si bé adaptats i modalitzats per a la seua aplicació i implantació en un terreny divers, encara que s'observa un procés de "deslaboralització" des de la LGC de 1999. I, d'un altre, mitjançant les pròpies normes laborals que s'estenen a les cooperatives. Així ocorre en les polítiques de foment de l'ocupació, la contractació a temps parcial, la prevenció de riscos laborals i la conciliació de la vida laboral i familiar, entre altres. El present treball procedeix a analitzar aquests dos processos mitjançant un estudi de la legislació aplicable, estatal i autonòmica, i dels diversos instituts laborals implicats i defensa la superació d'aquesta doble forma d'aplicació del Dret del Treball mitjançant la creació d'una relació laboral especial perquè el foment de les empreses d'economia social previst en l'art. 129 de la Constitució es duga a terme sobre la base de paràmetres que no suposen pitjors condicions de treball que l'empresa capitalista. Es tracta de garantir des de la llei unes condicions de treball que no devaluen el fenomen cooperatiu i que impedisquen l'aparició del cooperativisme espuri. Per a això és necessari tenir en compte més l'aspecte laboral que la seua especificitat societària, configurant des de la llei una relació laboral especial basada en un doble contracte, un laboral i un altre societari, en raó de les especialitats i diferències que presenten els socis treballadors. D'aquesta manera es resoldrien molts dels problemes aplicatius del Dret del Treball, que han impedit la configuració d'un vertader estatut professional dels drets dels socis treballadors enfront dels poders directius i disciplinaris de l'empresa com a organització separada, fins i tot autogestionada.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2006 · Propuestas. Serie Monografías, 120
608 p. · 16 x 21 cm · · ISBN 978-84-370-6499-4 · 39 € · castellà
Matèria: Dret : Dret del treball
(Publicacions de la Universitat de València, 1997) · 176 pàg. · 19 €
El riesgo de admisión de una prueba obtenida con vulneración de derechos fundamentales se encuentra presente en nuestro proceso penal, y la deficiente cobertura legal de det...
(Publicacions de la Universitat de València, 2003) · 240 pàg. · 12 €
Centrant-se especialment en el cas de Comunitat Autònoma Valenciana, aquest llibre aborda l'estudi de les Relacions Intergovernamentals verticals entre l'Estat i les Comunita...
(Publicacions de la Universitat de València, 2009) · 218 pàg. · 24 €
Esta obra se inscribe en el debate sobre los procesos sociales típicos que conducen a situaciones estables de eficacia de los derechos humanos; debate al que trata de aportar...
(Publicacions de la Universitat de València, 2001) · 568 pàg. · 48 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya