Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit.

Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2021
74 p. · · ISBN 978-84-9880-949-7 · Gratuït
Matèria: Arts