L'obligació de l'ús de la marca es va consolidar com a principi configurador del sistema de marques nacional amb la Llei de Marques de 1988, en la qual s'afavoria el manteniment pel seu titular de marques defensives, dificultant l'accés al registre de marques posteriors. En canvi, la Llei de 2001, en què se centra el present estudi, ha optat per facilitar l'accés al registre de noves marques mitjançant la reducció dels efectes de l'ús a aquells productes i serveis en relació amb els quals efectivament s'ha usat la marca, i l'ampliació dels procediments o tràmits en què la falta d'ús pot esgrimir-se. A més, la nova legislació ha escomès la necessària adaptació de la regulació nacional a la Directiva comunitària i altres normes internacionals, aprofitant l'ocasió per a introduir millores de tècniques jurídiques i sistemàtiques.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2006 · Propuestas. Serie Monografías, 115
222 p. · 15 x 21 cm · · ISBN 978-84-370-6035-4 · 21 € · castellà
Matèria: Dret : Teoria general del dret

Comprar a Libelista

Relacionats

Las fundaciones. Patrimonio, funcionamiento y actividad
Linares Andrés, Lucía

(Publicacions de la Universitat de València, 1998) · 334 pàg. · 29 €



Falta de cumplimiento y responsabilidad en la obligación de dar
Tamayo Carmona, Juan A.

Un dels aspectes més controvertits i més freqüents en la pràctica del Dret d’Obligacions i Contractes és el que fa referència a l’exoneració de responsa...
(Publicacions de la Universitat de València, 2002) · 360 pàg. · 39 €

Tutela civil y penal de la publicidad
Barona Vilar, Silvia

(Publicacions de la Universitat de València, 1999) · 742 pàg. · 47 €



La responsabilidad civil por daños al medio ambiente
Palao Moreno, Guillermo

(Publicacions de la Universitat de València, 1998) · 160 pàg. · 17 €