L'estudi de l'habitatge i del seu contingut aporta un ampli repertori d'evidències per a conèixer múltiples aspectes sobre el que representava l'espai domèstic per als homes i les dones del passat. La casa ha estat i és una gran conquesta de la humanitat com a fonament material de la família, pilar de l'ordre social, realitat moral i política, unitat organitzativa i, a l'època medieval, cèl·lula fiscal i demogràfica. A més, hi convergeixen nombroses activitats, des de la reproducció del valor agregat domèstic a la transmissió de coneixements i sentiments; la socialització de la família o la producció de l'empresa domèstica. Però, a més, la casa no es pot percebre com quelcom aïllat, sinó que cal tenir també en compte el seu contingut material, tot l'univers d'estris, mobles, vaixelles, robes, etc., que formen part d'això que anomenem la "cultura material" d'un període històric. I tampoc no hem d'oblidar que, en les societats complexes, un habitatge és també un bé immoble, un objecte econòmic en si mateix, que pot ser comprat, venut, donat, traspassat en herència, dividit, ampliat o hipotecat. Aquest caràcter polièdric de l'habitatge a l'Europa medieval és tractat ací per investigadors de diferents disciplines, des d'historiadors a arqueòlegs, historiadors de l'art o arquitectes que, en divuit treballs diferents, projecten les seues mirades convergents sobre les llars de l'Europa medieval.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2022
· ISBN 978-84-9133-493-4 · 11 € · castellà
Matèria: Humanitats