La investigació en educació fa decennis que aporta resultats notables, dirigits bàsicament a millorar les maneres en què es facilita l'aprenentatge. Aprendre, com caminar, és una destresa adquirida, però quan ens exigim aconseguir-hi un domini profund, la investigació ens mostra que les estratègies més efectives per a aconseguir-lo són, sovint, contràries al sentit comú. Els estudiants universitaris confien en tècniques d'estudi que disten molt de resultar òptimes. I el que és pitjor, el professorat els continua empentant a perdre-hi el temps i l'energia, perquè també segueix aferrat a aqueixes pràctiques tan poc efectives com àmpliament acceptades. Però aprendre implica esforç dilatat en el temps; i quan ens dediquem a tasques que ens resulten pesades, lentes, no gaire grates i que sentim poc productives, ens sentim atrets per estratègies que ens semblen més fructíferes pel fet que creen en nosaltres una il·lusió d'eficiència que acaba segrestant el nostre judici racional sobre si realment estem aprenent, o ensenyant.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2019
· ISBN 978-84-9133-260-2 · 10 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials : Educació superior i contínua, educació terciària