Gabriel Lobo Laso de la Vega (1555-1615) és poc conegut en l'actualitat. Però en la seua època era un poeta amb renom i respectat per Cervantes, Lope de Vega, López Maldonado i Padilla. Aquest llibre intenta donar nova llum sobre el seu art i la visió d'Espanya a través de les seues obres impreses. El primer assaig estudia temes grecoromans del Romancero de 1587 aplicables al·legòricament a l'Espanya de Felip II. Aquest romancer descriu l'Espanya anterior a l'Armada Invencible amb optimisme. Però en el Manojuelo de Romances (1601), Lobo la veu assetjada per enemics exteriors i interiors i per una corrupció moral celestinesca. Fins i tot la vida camperola hi és representa de manera grollera a l'estil de Brueghel. El tercer capítol descriu la vida de les acadèmies, de les quals són socis Lobo, els amics poetes esmentats i els seus protectors moriscos: els Granada Venegas. El darrer assaig incideix en les relacions entre Lobo i la família d'Hernán Cortes. Lobo escriu amb cert èxit artístic i econòmic obres apoteòsiques sobre Cortés perquè Felip II els torne els béns segrestats a causa de la Conjuració de 1565-1566 a Mèxic.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Parnaseo
134 p. · · ISBN 978-84-370-6314-0 · 6,99 € · castellà
Matèria: Biografies, literatura i estudis literaris : Teoria literària
Gabriel Lobo Laso de la Vega (1555-1615) és poc conegut en l'actualitat. Però en la seua època era un poeta amb renom i respectat per Cervantes, Lope de Vega, López Maldon...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 134 pàg. · 11 €
El consumo del vellón (1660), acte sacramental atribuït a Pedro Calderón de la Barca, desperta interès, no tant per la seua espectacularitat escènica, com per la complexi...
(Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 8,99 €
Entre l'edat mitjana i el segle XVII, els primers viatgers europeus que van obrir camins cap als horitzons ignots d'Àsia i la Xina, començant per Marco Polo, relaten els seu...
(Publicacions de la Universitat de València, 2019) · 11,99 €
És ben sabut que la desena té com a segon nom el d'espinela per atribuir-se la seua creació al poeta Vicente Espinel. Una tèbia objecció a aquest origen es va proposar a ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2015) · 390 pàg. · 20 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya