Els fons documentals que conformen la correspondència d'Antonio Perrenot de Granvela, conservats a la Biblioteca Nacional de Madrid, constitueixen una valuosa font d'informació sobre una gran quantitat d'aspectes històrics, filològics i lingüístics referents a bona part de segle XVI. Entre altres molts menesters, Granvela era el cap del sistema d'espionatge de l'Imperi de Carles V, i, per tant, el seu epistolari està replet de cartes d'espies i agents referents als molts fronts oberts durant els darrers deu anys del regnat de Carles V. L'autora desvela les cartes que un d'aquests espies -un home d'origen dàlmata anomenat Jerónimo Bucchia-, va enviar a Granvela en els mesos previs a la presa de Trípoli per part de l'Imperi turc el 14 d'agost de 1551. Un estudi històric acompanya l'edició filològica d'aquests interessants documents. En la introducció es revisen diversos aspectes com la manera d'aconseguir i transmetre les informacions, la forma d'organitzar la xarxa d'espies i fins i tot algunes particularitats lingüístiques i formals pròpies del tipus de textos especials que conformen les cartes d'avisos d'espionatge. M. José Bertomeu Masiá és llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana per la Universitat de València. Ha participat en diversos congressos científics internacionals amb articles sobre la història de les llengües espanyola i italiana en el segle XVI, les relacions entre la història i la literatura en el cas de Rodrigo Sánchez de Arévalo i Diego Hurtado de Mendoza, i l'espionatge en la correspondència d'Antonio Perrenot de Granvela.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Fora de Col·lecció
226 p. · 15 x 21 cm · · ISBN 978-84-370-8333-9 · 6 € · castellà
Matèria: Humanitats

Descarregar