La figura i l'obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864) equivalen, en la consciència de molts valencians i en els clixés de la cultura oficial, a populisme rural, a obscenitat bròfega i irreverent i a clientelisme polític. En els seus textos teatrals i en els periodístics destaquen la rima fàcil, la broma grollera i l'estirabot excessiu. La seua trajectòria pública evoca, d'altra banda, les contradiccions del liberalisme i l'escassa visió política de les classes dirigents del seu temps. Però, més enllà dels tòpics, Bernat i Baldoví reflecteix la vivacitat i riquesa expressiva de la llengua col•loquial, les tensions de la societat valenciana del Vuitcents i la disparitat dels codis culturals que hi conflueixen.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2002 · Oberta, 83
448 p. · 16 x 23 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-5442-1 · 26 €
Matèria: Literatura i estudis literaris
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya