"Añorantes de un país que no existia" és un vers del poeta Antonio Deltoro dedicat als seus pares. Traça una anotació biogràfica d'Ana Martínez Iborra (1908-2002) i d'Antonio Deltoro Fabuel (1906-1987), dos universitaris valencians que van estudiar en el trànsit de la Dictadura de Primo de Rivera a la República i que van trenar les seues vides cap a 1931. Membres de la FUE i del Partit Comunista, van participar en l'escena política i cultural de la València republicana, i Deltoro va ser secretari de Josep Renau en la Direcció General de Belles arts entre 1936 i 1938. Professors d'ensenyament mitjà de Geografia i Història i Literatura, l'exili els va portar a França, República Dominicana i, en 1941, a Mèxic. Allí van morir. Amb el títol "Dues converses amb Antonio Deltoro Fabuel (1978-1979)", s'editen per primera vegada dues entrevistes realitzades a Ciutat de Mèxic, en 1978 i 1979, per Francisca Perujo i Matilde Mantecón, pertanyents a l'anomenada segona generació de l'exili. Una edició anotada per extens per a documentar millor els episodis referits per Deltoro i percebre el ressò de les veus i les trobades que van anar creant el seu món, en particular en el període entre 1929 i 1939. Ana Martínez Iborra i Antonio Deltoro van aconseguir refer la seua vida afectiva i professional a Mèxic i, encara que no van viure atrapats en l'anhel del retorn -cancel·lat entorn de 1946-, no va resultar fàcil véncer la nostàlgia. Va ser el doble rostre de l'exili, entre la integració i el desarrelament, escindit entre Mèxic i Espanya. L'edició es completa amb un apartat de textos i documents i amb una selecció de poemes que el seu fill va publicar entre 1992 i 2017, a la qual ha posat per títol "Poemes als meus pares".

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2020 · OBERTA, 235
· ISBN 978-84-9134-669-2 · 11 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història