Els grans conjunts residencials, construïts a Europa en gran part durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, formen part dels temes que han emmarcat la docència, investigació i prà ctica professional dels membres del Grup de Recerca REARQ - Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, centrat en les tasques referents a la millora de l’habitatge i l’edificació existent, aixà com en la seva relació amb la ciutat. Sens dubte, el pas del temps i les transformacions en el context sociopolÃtic, socioeconòmic i urbà , juntament amb les intervencions desenvolupades per les diferents administracions i per les pròpies persones residents, han bastit una realitat contemporà nia que resulta cada vegada més complexa, fent necessà ria una mirada multi-escalar i multi-disciplinà ria. Aquest fet, ens remet a la conveniència d’observar i comprendre rigorosament la complexitat existent, amb la finalitat de poder plantejar la millora i conservació dels grans conjunts residencials sense renunciar als seus genuïns valors arquitectònics i socials d’origen, sovint amagats o desbaratats amb el pas del temps. El coneixement de les problemà tiques complexes que comparteixen bona part dels grans conjunts residencials europeus, si be són molt variables segons cada paÃs, cada ciutat i cada barri, demostra que les mesures de tipus arquitectònic i urbanÃstic, majorità riament aplicades fins a dia d’avui resulten insuficients en quantia i en abast disciplinar i escalar. El present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu lÃmit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista fÃsic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporà nia dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultà niament les caracterÃstiques especÃfiques de la població resident i de l’entorn fÃsic, urbà i arquitectònic. Aixà mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultà nia l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat aixà com la totalitat del barri.
Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2019
120 p. · 26 x 21 cm · · ISBN 978-84-9880-793-6 · Gratuït
Matèria: Arts : Arquitectura: edificis residencials, habitatges
Els grans conjunts residencials, construïts a Europa en gran part durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, formen part dels temes que han emmarcat la docència, investigaciÃ...
(Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2019) · 120 pàg. · Gratuït
El objetivo del libro es familiarizar al lector con la programación en lenguaje C++. Los autores consideran que el lector no tiene porqué saber nada ni de técnicas de progr...
(Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 1999) · 155 pàg. · Gratuït
Des del 2017 la ONG Alkaria i la cooperativa Base-A, recolzats per l'Ajuntament de l’Hospitalet i el Centre de Cooperació per al Desenvolupament (Universitat Politèc...
(Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2021) · 134 pàg. · Gratuït
Herein is provided an overview of 230 projects created by architecture students from the Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) – Universi...
(Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2011) · 264 pàg. · Gratuït
Alvar Aalto es el arquitecto de la modernidad dialògica, es decir, el arquitecto que a principios del siglo XX supo responder mejor a los problemas planteados por la ecologÃ...
(Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2001) · 100 pàg. · Gratuït
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya