Vida quotidiana, mentalitats socials o aspectes econòmics es conjuguen amb normes penals, procediments judicials i la política d'ordre públic per a presentar un quadre general de la delinqüència i de la justícia penal en el Regne de València durant els segles XVI i XVII. Els delictes i les infraccions que atempten contra la vida de les persones (homicidis, lesions, «escopetades».) són els que tindran un major protagonisme. S'analitzen, també, els trets legislatius i processals, l'estructura dels tribunals, les dificultats en l'esbrinament del delicte i la detenció dels culpables, els mètodes d'actuació («composició», procés penal) per a aplicar-los un càstig i la imposició de penes, en les quals es conjuminen les prescripcions legals, l'arbitri judicial i les necessitats o circumstàncies de la societat. Subjau la tendència a controlar els hàbits tradicionals de violència, un hipertrofiat sentit de l'honor, la inclinació a la venjança en un ambient amb gran difusió de armes, un esperit anàrquic i impulsiu, unit amb freqüència a forts llaços clientelars («bandositats»), al costat de vells i coneguts mals socials (robatoris, prostitució, jocs, etc.). En el nom del rei, les institucions de govern, i singularment les judicials, intentaran amansir tals comportaments i disciplinar a una població turbulenta i rebel.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2020 · Història, 189
· ISBN 978-84-9134-621-0 · 16 € · castellà
Matèria: Dret : Història del dret