Amb la proclamació de la República, l'extrema dreta espanyolista de Barcelona és esborrada del mapa. En pocs dies, els ultraespanyolistes passen de viure en una Dictadura, a haver d'actuar en una República que ataca tres dels seus pilars: la monarquia, la religió i l'Estat unitari. Ni el RCD Español tindrà ja la importància que havia tingut com a vehicle d'expressió política. Ja no alçaran cap fins a 1939. Aquesta obra estudia l'esdevenir d'aquests col·lectius reaccionaris, fascistitzats i feixistes de la ciutat de Barcelona entre dos fracassos, el del 14 d'abril de 1931 i la seua derrota en les urnes, i el del 19 de juliol de 1936 i la seua derrota als carrers. Per les seues pàgines transiten alfonsins, carlistes, albinyanistes, jonsistes, falangistes i un llarg etcètera de militants de l'extrema dreta. S'analitza aquest microcosmos ultra barceloní, la qual cosa permet conèixer les trajectòries vitals d'alguns dels seus components, la història de la miríada de grups i grupuscles espanyolistes que es fan i desfan al voltant d'algun líder efímer i com actuava aquesta minoria marginal en un context polític i social advers. Estem, doncs, davant una aproximació des de la història al món de la ultradreta barcelonina durant la Segona República.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2020 · HISTÒRIA, 188
· ISBN 978-84-9134-590-9 · 15,99 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món