En els anys vuitanta es respirava l'ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d'una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l'aparició de tribus urbanes i un elogi a l'excés, es va anar revestint de capes que hi afegien més contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d'eixir d'una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar el recorregut de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d'una manera de crear més lúdica i d'aspecte canviant. Amb aquest nom, alguns dels germans Errando Mariscal -Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi- juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l'entorn familiar. D'altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d'expressió artística. En una època consagrada a l'esplendor d'identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d'aprofitar l'amplitud de mirades envers la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades molt diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, estaven convençuts que el disseny de moda, a més d'oferir varietat, havia de tenir qualitat, i per aconseguir-ho es basaren en l'elecció de bons teixits i la confecció "made in Spain". La seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d'una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a generar beneficis i espais suficients perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2025
280 p. · 21 x 26 cm · · ISBN 978-84-9133-778-2 · 30 € · castellà
Matèria: Economia, finances, empresa i gestió : Indústries del sector de la moda i bellesa

Comprar

Relacionats

Digital: El patrimoni cultural valencià
Diversos autors

Aquest volum recull el catàleg de l'exposició "El Patrimoni Cultural Valencià" realitzada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial amb el suport de Caixa ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2017) · 10 €



Digital obert: Joan Fuster i les Ciències Socials al País Valencià
Diversos autors

Joan Fuster és l'intel·lectual valencià més fecund, lúcid, rellevant i influent del segle XX, amb una marcada incidència en el conjunt de la cultura catalana. El seu int...
(Publicacions de la Universitat de València, 2024) · Gratuït

XX Mostra art públic / universitat pública 2017
Diversos autors

XX Mostra art públic/universitat pública és el catàleg que recull les obres seleccionades en la convocatòria del mateix nom que organitza la Universitat de València per ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 136 pàg. · 12 €



Biología computacional
Diversos autors

(Publicacions de la Universitat de València, 1994) · 300 pàg. · 7 €