En els anys vuitanta es respirava l'ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d'una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l'aparició de tribus urbanes i un elogi a l'excés, es va anar revestint de capes que hi afegien més contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d'eixir d'una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar el recorregut de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d'una manera de crear més lúdica i d'aspecte canviant. Amb aquest nom, alguns dels germans Errando Mariscal -Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi- juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l'entorn familiar. D'altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d'expressió artística. En una època consagrada a l'esplendor d'identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d'aprofitar l'amplitud de mirades envers la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades molt diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, estaven convençuts que el disseny de moda, a més d'oferir varietat, havia de tenir qualitat, i per aconseguir-ho es basaren en l'elecció de bons teixits i la confecció "made in Spain". La seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d'una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a generar beneficis i espais suficients perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2025
280 p. · 21 x 26 cm · · ISBN 978-84-9133-778-2 · 30 € · castellà
Matèria: Economia, finances, empresa i gestió : Indústries del sector de la moda i bellesa

Comprar a Libelista

Relacionats

D'ahir a avui
De la Calle, Román; Catalá Gorgues, Miguel Ángel; Muñoz Ibáñez, Manuel

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València va nàixer l'any 1754, quan un grup d'artistes valencians va impulsar la creació d'una Acadèmia de Belles Arts ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 208 pàg. · 30 €



L'educació per l'art: valors pedagògics i estètics de la modernitat
Calle, Romà de la

(Publicacions de la Universitat de València, 2000) · 64 pàg. · 4 €

Recursos territoriales turísticos valencianos
Diversos autors

Aquest catàleg, resultat d'un treball minuciós de recopilació, valoració i localització dels recursos turístics que es poden trobar en el territori valencià, està insp...
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 998 pàg. · 49,5 €



Tragedias
De la Cueva, Juan

Entre 1579 i 1581 es van representar a Sevilla quatre tragèdies del poeta Juan de la Cova, al costat de les seues deu comèdies. L'home de lletres, recorrent a temes clàssic...
(Publicacions de la Universitat de València, 2013) · 328 pàg. · 20 €