El segle XVIII constitueix la gènesi de les democràcies liberals modernes i en gran mesura es va arribar a aquestes gràcies a la contribució de determinats llibres, alguns d'ells poc coneguts hui dia, que es van convertir en les obres més llegides a l'Europa del moment. Eren 'best-sellers' prohibits que van circular com la pólvora malgrat els intents de les autoritats civils i eclesiàstiques per impedir la seua edició i lectura. El títol del catàleg d'aquesta exposició -celebrada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València-, "Foc a la biblioteca", al·ludeix ja de per si a la intenció d'aquesta, perquè eren llibres que "cremaven" a aquells que els posseïen, donada la seua perillositat, i, a més, quan eren descoberts anaven directament a la foguera. També, la menció a les biblioteques, llocs on es guardaven clandestinament aquests exemplars, en l'anomenada secció de l'Enfer. El catàleg recull una selecció de llibres francesos de contingut polític, religiós i literari, alguns d'ells eròtics, que van ser exposats en la mostra, combinats amb fotografies artístiques en blanc i negre del fotògraf hispanofrancès Pedro Hernández, a fi de construir un relat amb un clar missatge: la prohibició genera fascinació. I tot això en un moment en el qual les certeses semblen diluir-se en un oceà d'incerteses i és més necessari que mai revisitar el segle XVIII per a reprendre principis com la llibertat d'expressió, l'autonomia personal, l'esperit crític, el laïcisme o el cosmopolitisme oposat a qualsevol nacionalisme o populisme, com a senyals d'identitat de l'Europa del segle XXI.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2023
· ISBN 978-84-9133-611-2 · Gratuït · castellà
Matèria: Arts : Gravats i art del gravat
Registre OAI