Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col·lectiva fruit de la col·laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la Universidad Miguel Hernández, la Universidad Católica de València i de diversos instituts del CSIC. Està dirigida i coordinada per Josep L. Barona, catedràtic d'història de la ciència de la UVEG. La Facultat de Medicina de València, que compta amb més de cinc segles d'història i els antecedents dels estudis de cirurgia medievals, fou un centre avantguardista en la recepció i difusió de l'humanisme científic renaixentista, particularment de la reforma anatòmica, el paracelsisme, l'atomisme i la botànica mèdica. Arribà a tenir vuit càtedres de Medicina al segle XVI, quelcom excepcional a Europa. Al segle XVIII, la reforma dels estudis impulsada pel rector Blasco va afavorir la mentalitat experimental amb la introducció del laboratori de química i durant el segle XIX va ser testimoni dels principals corrents científics i experimentals: s'hi van impulsar l'aplicació de les primeres vacunacions contra el còlera (1885), Santiago Ramón y Cajal formà part del seu claustre de professors, i hi hagué una participació activa en el debat sobre el darwinisme. Fou escenari privilegiat del procés d'especialització professional en l'àmbit de la medicina i pionera en càtedres com la de Ramón Gómez Ferrer en Pediatria, Manuel Candela en Obstetrícia i Ginecologia o Vicente López Merino en Cardiologia. Sempre implicada en la salut de la societat valenciana, va participar activament en les campanyes de lluita contra la tuberculosis seguint les iniciatives del catedràtic Francisco Moliner i ha estat oberta així mateix a l'ensenyament de totes les professions sanitàries. El llibre, que ret homenatge a la figura de Juan Peset Aleixandre, rector i catedràtic de Medicina Legal, explica també els avatars de la construcció de la nova facultat a l'avinguda de Blasco Ibáñez, la transició d'un model arcaic a un altre d'experimental, assistencial i modern, la creació de l'Hospital Clínic i, especialment, la importància de la seua biblioteca i del Museu d'Història de la Medicina. Al capítol final, dedicat a la Facultat de Medicina en l'actualitat, el degà i el seu equip expliquen la projecció internacional, les reformes en la docència, la incorporació de convenis amb hospitals i les actuals estructures de suport a la recerca, Unitat Central d'Investigació de Medicina i l'INCLIVA, Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Clínico de Valencia.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2021
· ISBN 978-84-9133-349-4 · 20 € · castellà
Matèria: Medicina, infermeria, veterinària : Història de la medicina