El turisme produeix formes i situacions de contacte intercultural que han estat presentades moltes vegades com a neocolonials i amb efectes negatius sobre les poblacions receptores, especialment les comunitats indígenes. Des d'aquesta perspectiva, el turisme ha estat pensat com un agent extern i una nova forma de colonialisme enfront del qual les poblacions indígenes poc o res podien fer. Aquesta recerca (que parteix de la idea que un altre turisme és possible, el turisme durable i responsable) presenta una etnografia del sistema turístic, el seu funcionament i significats en un context de la perifèria geopolítica, més concretament Kuna Yala, una zona indígena autònoma de la República de Panamà que controla el desenvolupament del seu propi turisme. Els kunas s'estan convertint en «turistores» (gestors de turisme), adaptant els seus espais i temps a l'arribada de visitants estrangers o «mergis», però intentant controlar en tot moment el desenvolupament del turisme i els seus recursos naturals, culturals i polítics. El resultat és un cas singular d'autocontrol del turisme, per la qual cosa es converteix en un model a observar per l'antropologia i les ciències socials.

Palma: Edicions UIB, 2012 · Altres Obres, 388
· ISBN 978-84-8384-228-7 · 12 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials : Antropologia