Antonio Gamoneda (Oviedo, 1931). Escriptor, poeta i crític d'art, considerat fonamental en la poesia castellana. És Premio Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia 1988 per Edad i Premi Castella-Lleó de les Lletres 1985. El 2006 va ser guardonat amb el premi Cervantes, el màxim guardó de les lletres castellanes. Va néixer a Oviedo, el 30 de maig de 1931. El seu pare, poeta modernista a les pàgines del qual probablement va aprendre a llegir, mor el 1932. Llavors Antonio Gamoneda es va traslladar amb la seva mare a Lleó, ciutat en la qual resideix des d’aleshores i en la qual va viure la Guerra Civil. En aquells anys d'infància, "la vida cursó unida a una constante referencia a la muerte", va escriure el poeta. La presència de la mare com a refugi davant l'alienació del treball, l'horror i la misèria de la guerra i la postguerra és recurrent a tota la seva poesia. El 1941 va iniciar els seus estudis a un col·legi religiós, el qual va abandonar dos anys després. Després d'aquest breu aprenentatge acadèmic ocupà diversos oficis: missatger a un banc o gestor de serveis culturals de l'Administració provincial lleonesa, des d'on va crear i va dirigir la col·lecció Provincia de poesía. Autodidacta, mai ha participat a agrupacions generacionals. Encara que va començar a escriure molt jove, els seus primers poemes es van publicar en els anys seixanta. És el cas del poemari Sublevación inmóvil editat el 1960 encara que escrit el 1947 o Blues castellano publicat el 1982 però escrit a final dels seixanta i que no va veure la llum abans per problemes amb la censura.

Palma: Edicions UIB, 1996 · Poesia de paper, 59
29 p. · 15 x 21 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-7632-465-3 · 4 € · castellà

Comprar a Libelista