Abans del segle XVIII, hi ha algun artista conegut pel missatge polèmic de les seves obres, com ho són posteriorment Hogarth, Daumier o Goya? Si bé ningú no dubta del contingut crític d'algunes obres i de la capacitat de l'artista d'atacar, a partir d'aquest segle, a través del seu art, aquesta qüestió semblava menys clara en l'art dels segles XVI i XVII. Aquest llibre tracta de la funció crítica de les arts visuals a l'època moderna, de les obres que contenen una polèmica oberta en contra d'un personatge, una institució o un fet concret. Els segles en els quals els fastuosos programes iconogràfics realitzats pels grans artistes de cort mostraven imatges de triomf i de propaganda política i religiosa, també veieren l'esclat de les guerres de religió i de nombroses lluites i invasions arreu d'Europa. Molts d'aquests conflictes s'acompanyaren d'imatges gens afavoridores de l'enemic. El llibre recull l'existència d'un art combatiu en dates anteriors al segle XVIII i estudia les condicions de producció, difusió i recepció d'aquestes imatges. En quin context sorgiren, què n'explica l'aparició, qui les encarregà, qui les elaborà i amb quin grau de compromís, a través de quins mitjans artístics es difongueren i quines estratègies s'utilitzaren, i, finalment, qui les rebia i quin efecte podien produir, són qüestions que faciliten l'explicació del funcionament d'un episodi de la història de l'art fins ara mai plantejat de manera global des d'una perspectiva europea.

Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011 · Memoria Artium, 9
· ISBN 978-84-490-6969-7 · 9 €
Matèria: Arts : Teoria de l'art