Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesià stica catalana en el seu context europeu té diversos objectius: intenta explicar les aportacions de la historiografia eclesià stica a la historiografia en general; insereix la historiografia eclesià stica catalana en un corrent historiogrà fic comú a l'occident d'Europa i analitza l'evolució de la historiografia eclesià stica des dels seus inicis fins a l'Època Moderna. Aquest llibre està dividit en set grans apartats temà tics que descriuen, entre d'altres: -L'aportació dels precursors grecs, romans i jueus a la historiografia cristiana, ja quant a gèneres historiogrà fics com les cròniques o els miralls, ja quant a conceptes com ara el de tribunal de la història o el de dret de resistència. -Els inicis de la historiografia cristiana, a través de gèneres com martirologis, passionaris, llegendaris, flors i miracles, hagiografies, catenes, florilegis i corones, episcopologis, abadologis i llibres pontificals. Es tracta, també, el canvi de concepció filosòfica en l'à mbit historiogrà fic que suposa el cristianisme, palès, per exemple, en la valoració dels nens com a subjecte historiogrà fic que es fa en els Evangelis de la infantesa de Jesús o en els nous models de dona que es transmeten amb les vides de la Mare de Déu i a través de conceptes com el d'evangelització domèstica. -La historiografia generada per ordes mendicants i militars com dominics, franciscans, carmelites, trinitaris, mercedaris, hospitalers de Sant Antoni, servites, jeronis i els quatre peninsulars del Temple, Sant Jaume, Montesa i Calatrava, considerant, en peu d'igualtat (i no com a apèndix) la historiografia generada per les branques masculines i femenines d'aquests ordes. La tònica global d'aquest estudi ha estat sempre la d'equiparar les produccions masculina i femenina. Aquesta simetria formal inclou la producció històrica generada des de conceptes com l'ortodòxia i la dissidència. En aquest sentit, s'inclouen els reflexos historiogrà fics dels considerats «enemics de la fe», tant els elaborats pels agents de l'ortodòxia (com ara cronistes d'instà ncies oficials) com els generats pels heterodoxos. Nogensmenys, es té en compte la multiplicitat de significats de l'adjectiu i la seva aplicació discriminatòria en el si dels mateixos grups dissidents. L'estudi s'acaba amb l'examen del paper compactador d'identitats comunes que tenen les produccions historiogrà fiques cristianes referides a exclosos com ara els jueus, amb una anà lisi sobre la tolerà ncia historiogrà fica envers les minories i amb una reflexió sobre el paper de la llengua en l'anteriorment explicitat.
Bellaterra (cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
· ISBN 978-84-490-5093-0 · 9,99 €
Matèria: Filosofia i religió : Cristianisme
La doctora Montserrat Jiménez Sureda és professora titular del Departament d'Història Moderna i Contemporà nia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigadora...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015) · 490 pàg. · 20 €
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2001) · 519 pàg. · 35,76 €
La Fundación ICO presenta el Anuario de la Competencia, obra plenamente consolidada y conocida por todas aquellas personas interesadas en materias relacionadas con la economÃ...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 286 pàg. · 28 €
Aquest llibre dóna a conèixer una part dels resultats de les recerques dutes a terme en el marc del projecte «Artistes, patrons i públic. Catalunya y el Mediterrani (segle...
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015) · 17,99 €
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2011) · 200 pàg. · 20 €
Xarxa Vives d'Universitats
e-buc@vives.org
+34 964 72 89 93
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
