El 23 de maig de 1808 la població de València s'alça contra l'ocupació de l'exèrcit de Napoleó. S'inicia llavors un període d'enfrontament bèl·lic contra un poder estranger i invasor. Tanmateix, aquesta no és una guerra a l'ús, convencional. En el rerefons d'aquesta rebel·lió s'albira l'afany de tot un poble per desprendre's de les seues tares, la lluita contra tot allò que impedia la construcció d'una nació avançada. Les ànsies de canvi que s'havien anat gestant durant el segle anterior irrompen a principis del segle XIX amb l?aparença d'una autèntica revolució. València queda dividida ideològicament entre els que accepten el domini francès, els afrancesats, i els que s'hi enfronten, absolutistes i liberals. El triomf dels liberals, tot i que fou efímer, va introduir canvis notoris en l'estructura del consistori valencià, dominat fins aleshores per una forta oligarquia urbana instal·lada <> en el poder municipal. ?El Ayuntamiento de Valencia y la invasión napoleónica? analitza la institució municipal durant els anys de la guerra de la Independència i, en especial, els efectes socials, polítics i, sobretot, econòmics, que va causar l'ocupació de la ciutat pel mariscal francès Louis Gabriel Suchet.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2017 · Oberta, 105
· ISBN 978-84-370-9480-9 · 7 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món