Michel Foucault ha estat considerat un nihilista, un neoanarquista, un antiil?lustrat, un neoconservador i, al capdavall, un perillós irracionalista, des de les posicions canòniques del racionalisme i la modernitat. La tesi que es manté ací és justament la contrària. És cert que Foucault no sols ataca allò irracional de la societat moderna, sinó que ataca i desemmascara precisament la part que molts volen salvar: el component racional i humanitarista, i d?ací les impugnacions en nom de la racionalitat. La lectura que es proposa en aquestes pàgines ?oblíqua, lateral, a partir del Foucault dispers- permet, en canvi, llegir la seua obra com una aportació molt personal al projecte modern i il?lustrat, atenta als mecanismes profunds, i sovint oblidats, de dominació. Crítica radical i defensa de la Il?lustració no són una dualitat oposada, sinó tot al contrari, una de complementària i necessària. En Foucault la crítica radical i consistent a la raó esdevé en realitat una versió sui generis de la teoria crítica, esdevé una forma radical de modernitat

València: Publicacions de la Universitat de València, 2014 · Assaig, 6
· ISBN 978-84-370-9365-9 · 9,99 €
Matèria: Filosofia i religió : Filosofia